Hola! Aquesta sèrie d’articles d’ANAR A LA MUNTANYA, pretenen ser una guia per a qualsevol persona que decideixi anar a caminar per la muntanya, ja sigui una ruta matinal, de tot un dia o de diversos dies.

CONSCIÈNCIA AMBIENTAL A LA MUNTANYA

Com pot ser que hi hagi tants residus escampats per les muntanyes? Som conscients del dany que ocasionen les restes que deixem al darrera quan transitem els senders?

Calendari de rutes

 

És un tema molt tractat, però sembla que no acaba de quallar en les nostres ments… Tots tenim molt clar el que s’ha de fer i el que no, però tot i així, en alguns moments les nostres necessitats acaben passant per davant de les del medi…

És una llàstima veure conductes de menyspreu cap a la natura, cap a la resta d’individus, cap a l’entorn en general.

Actituds com les de llençar cigarrets al terra (o per la finestra del cotxe), deixar papers per la muntanya, llaunes, vidres, plàstics, etc., fan que l’entorn on vivim, i que hauríem de cuidar entre tots, es vagi fent malbé lentament…

I és que no ens n’adonem que tots nosaltres n’acabem sent els perjudicats, a part evidentment de tots els altres sers vius. Pensem que no fem cap mal llençant porqueria al terra, però tot està connectat, i aquell riu que avui embrutem, serà d’on haurem de veure demà.

La cultura del “aquí ho puc tirar a terra que estic en una ciutat/poble, i ja vindrà algú darrera a recollir-ho”, només ens porta a “des-educar” , i a agafar un hàbit que difícilment controlarem en altres situacions.

Pot ser que tot això sigui degut a una falta de coneixements de les conseqüències de deixar residus escampats per tot arreu i del temps, sobretot del temps, que triga la natura en descompondre’ls abans no deixen de ser tòxics en molts aspectes.

És per això que us llistem aquí els residus que més sovint solem deixar tirats per la muntanya, i les conseqüències que acaben portant pel medi, i per qualsevol ésser viu.

  • Xiclets: 5 anys en descompondre’s
  • Llaunes: 10 anys per convertir-se en un tros de ferro oxidat
  • Burilles de cigarret: 2 anys en descompondre’s. Dins l’aigua es degrada abans, però també contamina més
  • Ampolles de plàstic: de 100 a 1.000 anys en descompondre’s, depenent de si queden enterrades o a l’aire lliure. Els microorganismes no tenen mecanismes per atacar-les
  • Ampolles de vidre: 4.000 anys en descompondre’s, contribuint al risc d’incendis
  • Tetra-briks: 30 anys en descompondre’s, sent l’alumini la part que triga més en degradar-se
  • Bosses de plàstic: 100 a 400 anys en descompondre’s, tot i que és el mateix material que les ampolles, al ser més fines es descomponen abans. El plàstic en general, en descompondre’s, origina partícules microscòpiques anomenades “contaminació blanca”, que s’acaben introduint a la cadena alimentaria
  • Paper de vàter: 2 setmanes en descompondre’s. El principal problema és la contaminació visual
  • Restes de menjar: de 2 a 10 dies les peles de plàtan i uns 6 mesos les de taronja/mandarina
  • Piles: no es comencen a descompondre fins passats 50 anys i tant al terra com a l’aigua, contaminen indefinidament, ja que el mercuri no desapareix mai i és altament cancerigen

Veient el que triga en descompondre’s cada resta que llencem a la natura, plategem-nos si el que volem és trobar-nos aquestes deixalles quan caminem per la muntanya o ens banyem al mar (perquè molts d’aquests residus acaben compartint bany amb nosaltres), contribuint a la contaminació ambiental i visual, i dificultant la vida a moltes espècies de les quals en molts casos depenen directament o indirectament.

El petit gest de guardar les nostres deixalles, o inclús recollir les que anem trobant pel camí, fa la vida més saludable (i inclús possible en alguns casos). Penseu-hi el proper cop que us trobeu una ampolla o papers quan aneu d’excursió!

Fem servir les papereres, reciclem els residus i eduquem als qui ens envolten! Tots en sortim beneficiats

L’equip de 360xplore.

RESERVA ARA UNA RUTA I DEIXA QUE ET GUIEM PER LA MUNTANYA!

Calendari de rutes